Los Gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868) / Xavier Torrebadella Flix
Torrebadella i Flix, Xavier


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 22 (2020) , p. 305-355 (Estudios) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Durant el període liberal espanyol a la ciutat de Barcelona es va manifestar l'emergència d'una nova culturalitat que va néixer de les eventualitats d'una societat complexa i dipositària de signes històrics diferencials. Aquesta culturalitat es va manifestar en un creixement industrial, urbanístic i econòmic, però també en les arts, les recreacions i, a més, en la ideològica i la política. En aquesta conjuntura i parant esment a les transformacions socials, productives i polítiques europees, a Barcelona es va gestar el naixement dels primers gimnasos higiènics. La localització i l'estudi d'aquests gimnasos és l'objecte principal d'aquest article, el qual ofereix un camp per a poder interpretar millor el naixement de les pràctiques fisc-esportives i les seves relacions sistèmiques i ideològiques amb altres esdeveniments històrics. La revisió de la premsa històrica dipositada a la Biblioteca de Catalunya atorga la possibilitat d'indagar en aquesta anàlisi i associar un discurs hermenèutic amb el suport d'altres estudis de rerefons i de context. Es conclou que l'aparició d'aquests gimnasos no va estar, en cap cas, associada a propòsits nacionalitzadors i patriòtics, sinó més aviat al desenvolupament urbà i modern d'un marc social privat i progressista.

Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales : Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478) / Luis Almenar Fernández, Guillermo Chismol Muñoz-Caravaca, Lledó Ruiz Domingo
Almenar Fernández, Luis


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 8 (2017) , p. 91-105 (Monográfico. Desigualdad) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'interès per la desigualtat en la riquesa entre les societats preindustrials s'ha reavivat amb força en la història econòmica. Els historiadors consagrats al període baixmedieval, i més concretament de la Península ibèrica, tenen per davant el repte de posar-se a l'altura dels seus companys modernistes. Alguna cosa possible gràcies a l'existència de mètodes d'anàlisis ja desenvolupades en la disciplina econòmica, i de fonts fiscals basades en una estimació del patrimoni dels contribuents. Amb la finalitat d'aproximar el tema, aquest treball analitza tres casos concrets, procedents de diverses poblacions peninsulars baixmedievals: Valls (1378), Sevilla (1384) i Palma (1478). En el cas de Valls i Sevilla, s'ha recorregut a transcripcions o material ja publicat, mentre que per al cas de Palma s'ha estudiat un registre original inèdit. La primera part planteja els límits i possibilitats de l'ús d'aquestes fonts per a l'estudi de la desigualtat en el context baixmedieval. La segona explica els fonaments de la nostra metodologia, basada en el càlcul de coeficients de Gini i l'anàlisi de la distribució de la riquesa per decils, aplicada a aquesta font concreta. La tercera i última part mostra alguns resultats provisionals, fonamentalment, des de la perspectiva de les desigualtats entre grups socials, entre poblacions rurals i urbanes i, finalment, entre homes i dones.

La Revista Feminal : paradigma de las publicaciones feministas españolas de principios del siglo XX / Ana Muñoz
Muñoz, Ana


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 3 (2012) , p. 91-105 (Monográfico. Història y Género: nuevas perspectivas) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La revista "Feminal" es va publicar com a suplement del periòdic "La Ilustració Catalana" des d'abril de 1907 fins a desembre de 1917. La importància d'aquesta publicació es deu a ser la primera, a Barcelona, que tracta qüestions de rellevància per a la història del feminisme espanyol com la reivindicació del dret al vot. En la globalitat de la revista s'aprecia, de forma explícita, l'interès de la seva directora per augmentar la cultura de la dona i el repertori musical no és aliè a aquest objectiu: en ell es poden apreciar diverses intencions de Carmen Karr com el foment de l'autoria femenina, la creació d'un vincle entre autores i intèrprets femenines i la plasmació en la música d'un determinat pensament cultural. El repertori musical de la revista aconsegueix crear una relació vinculant compartida pels participants de la "performance", configurant-se una determinada identitat social femenina.